más que un deporte.

En aquell moment, en el que et trobes davant del tranpolí, et venen mil coses al cap, una d'elles, sortir a per totes, ensenyar a tothom el que saps, lluitar per aconseguir la teva millor marca, que putser no es la teva prova, pero saps que ho has d'intentar, que no sempre les coses surten com tu vols, que putser un dia tens moltissimes ganes de competir, demostrar qui ets, i un altre no en tens gens de ganes, però saps que en el moment que sens el "pip", en el moment que toques l'aigua...has de saber que vas a menjar-te el món sencer, has de pensar en tot el que has fet per arribar on estàs ara, has de creure que pots, has de demostrar-li a tot déu que tens raons per acabar aquesta prova plorant de cansament, i una de les raons es que si entrenem cada dia 2 hores o més no és per jugar o fer qualsevol xorrada, si no perquè ens agrada nedar, ens agrada la sensació d'estar en equip, ens agarda sentir aquella sensació de triomf, encara que a vegades no la poguem tenir, ens agrada treure la nostra ràbia nedant i oblidar-nos de tot i de tothom.
Moltes vegades la gent que no fa natació ens mira amb cares rares i ens pregunta que perquè fem aquest esforç tan gran quan en aquest esport tan sols ets bo si et fas grans marques. Però la nostra resposta sempre és la mateixa, sempre diem que es més que un esport i que no només conten les marques, també conta l'esforç, el sacrifici i la dedicació, el saber estar en equip, el volguer lluitar per una cosa, en resum que es el nostra esport i ens encanta.