Ahora veo lo que significa el amor...

Siempre dije que sabría donde encontrar amor, siempre pensé que estaria preparado y seria suficientemente fuerte. Pero a veces solo sentía que debia abandonar,pero ebtonces llegaste y cambiaste mi mundo entero, ahora soy quien nunca fui antes.
Ahora veo ... lo que significa el amor.
Esto es tan increíble y no quiero dejarlo ir, esto es algo tan maravilloso, que fluye hacia abajo como una cascada. Me siento como que siempre fuera a ser
para siempre una parte de mí. Y es tan increíble finalmente estar enamorado,
nunca pensé que fuera a estarlo.
En mi corazón, en mi cabeza esta todo claro ahora,
cóge mi mano no tengas ningun miedo ahora,
estaba perdido y tu me has rescatado. De alguna manera
he sobrevivido, estoy enamorado, me has llenado.
Ahora veo ... lo que significa el amor.

más que un deporte.

En aquell moment, en el que et trobes davant del tranpolí, et venen mil coses al cap, una d'elles, sortir a per totes, ensenyar a tothom el que saps, lluitar per aconseguir la teva millor marca, que putser no es la teva prova, pero saps que ho has d'intentar, que no sempre les coses surten com tu vols, que putser un dia tens moltissimes ganes de competir, demostrar qui ets, i un altre no en tens gens de ganes, però saps que en el moment que sens el "pip", en el moment que toques l'aigua...has de saber que vas a menjar-te el món sencer, has de pensar en tot el que has fet per arribar on estàs ara, has de creure que pots, has de demostrar-li a tot déu que tens raons per acabar aquesta prova plorant de cansament, i una de les raons es que si entrenem cada dia 2 hores o més no és per jugar o fer qualsevol xorrada, si no perquè ens agrada nedar, ens agrada la sensació d'estar en equip, ens agarda sentir aquella sensació de triomf, encara que a vegades no la poguem tenir, ens agrada treure la nostra ràbia nedant i oblidar-nos de tot i de tothom.
Moltes vegades la gent que no fa natació ens mira amb cares rares i ens pregunta que perquè fem aquest esforç tan gran quan en aquest esport tan sols ets bo si et fas grans marques. Però la nostra resposta sempre és la mateixa, sempre diem que es més que un esport i que no només conten les marques, també conta l'esforç, el sacrifici i la dedicació, el saber estar en equip, el volguer lluitar per una cosa, en resum que es el nostra esport i ens encanta.

les meves guarres*

I que dir de tu, eh? Si ja t'ho he dit tot.
Pues bueno, que ja fa 3 anyitus que ens coneixem i de veritat ets moltissim tia, en poc temps i en poquissims moments m'has fet riure fins agafar mal de cap, m'has fet fer el ridicul davant de tot el poble, juntes ens hem fotut tals osties impresionants, però amb tu i només amb tu, el unic que faig es riure. 
Gràcies per tots els somriures, abraçades, moments, osties, parides, xarrades, fotos, per tot.
Gràcies per tot en serio, vals moltissim sara. Espero que tots aquets moments es repeteixin MILS de cops!
Ets increíble sara, INCREIBLE*
t'estimo molt, vale, MOLT






Ara Julie vas tu...
Haver xique, tu i jo fa 12 anys que ens coneixem i si t'hagues d'agraïr tot el que has fet per mi, tots el moments, les parides i tot...AI MI MADRE*_* no acabaria mai, osigui que et faig un resum(A)
Començo:
Se, que em tingut els nostres problemillas, bueno quan erem pekes, que segur que eren xorrades, però tamb´r se que tu sempre has estat al meu costat, en els bons moments i en els mals i això t'ho agreixo.
En aquets 12 anys hem fet milions de dinars i sopars juntes, hem passat cap d'anys, nadals, semanes santes, ponts, etc..juntes. I pf, es que m'han encantat tots...
Tu t'enrecordes a Porrera? Al cap d'any aquell on un gos ens perseguia i després no voliem sortir de casa o per exemple alguns sopars a la Mallola en rienos de les nostres mares o quan erem super peques que anavem a Cambrils? Tot això pf...m'ha marcat moltissim, perquè ets la unica persona que conec desde que jo tenia tan sols 1 dia.
t'estimo cotxinota i molt(L)!

en ese momento, sabes que las cosas van a cambiar*

En un instante te das cuenta de que ya ni si quiera quieres ser tu, de que tan solo quieres salir corriendo, salir a toda ostia del sitio en el que estas. Pero de repente ocurre, algo se acciona, y en ese momento sabes que las cosas van a cambiar; ya han cambiado. Y que a partir de ahí no volveràn a ser lo mismo nunca. Cuando ocurre, aparece alguien, alguien que te hace ir más despacio, alguien que te dice que aflojes, y que te hace apreciar las pequeñas cosas y te hace encontrar la verdadera felicidad. Y ese alguien te cambia la vida para siempre. Alguien que te hace sentir como nunca antes te habias sentido. Los caminos se bifrucan, cada uno toma una dirección pensando que al final los caminos se volverán a unir. Desde tu camino ve a la persona cada vez más pequeña. No pasa nada, estamos hechos el uno para el otro, y ahí está ella, y al final sólo ocurre una cosa, llega el puto invierno no hay vuelta atrás, lo sientes, y justo entonces intentas recordar en que momento comenzó todo y decubres que todo empezó antes de lo que pensabas. Mucho antes, y es ahí dónde te das cuenta de que las cosas sólo ocurren una vez, y que por mucho que te esfuerces ya no volverás a sentir lo mismo, ya nunca tendrás la sensación de estar a tres metros sobre el cielo.